25N, Dia Internacional per l’eliminació de les violències masclistes
Des de Dones Juristes treballem tots els dies i des de diferents àmbits, en favor de les dones i en enfront de les Violències Masclistes. Moltes són les formes d’aquestes, però no en totes les víctimes troben protecció i no totes aquestes violències estan considerades delicte.
A Catalunya, a la Llei del dret de les dones per erradicar la violència masclista — Llei 5/2008, que es va reformar fa tot just un any — es va incorporar en el seu redactat, la definició de les més conegudes formes de violència, però també la de les noves formes que han anat aflorant i que ens colpegen dia a dia, a través dels mitjans de comunicació. D’entre aquestes noves definicions incorporades volem destacar-ne dues de les més esfereïdores: les violències sexuals i la violència vicària.
Les violències sexuals
Ens destrossa com a societat llevar-nos tants cops amb noves notícies sobre agressions sexuals grupals a noies, i fins i tot menors. Tot apunta a un increment del consum de pornografia per part dels joves segons algunes fonts oficials.
És imperdonable que, a hores d’ara, una molt bona part de la cúpula de la nostra judicatura ignori el Conveni d’Istanbul que exigeix interpretar i aplicar la norma amb perspectiva de gènere; l’absència del qual provoca a les víctimes de violències sexuals una situació de desemparament davant de qui ha d’exercir la seva tutela judicial efectiva i que per no aplicar-lo, es donen moltes absolucions o condemnes irrisòries.
Ja és hora de posar fi a aquesta discriminació que el Conveni detecta i aplicar mètodes de control “des del mateix poder judicial”, per donar resposta real a aquesta tutela judicial efectiva necessària a les dones víctimes d’aquestes agressions.
Per tant, apel·lem a aquest tercer poder de l’Estat, perquè prengui les mesures pertinents, per esdevenir de debò un real protector i reparador d’aquestes dones víctimes.
La violència vicària
Pel que fa a la violència vicària, ens trobem en una altra situació.
La violència vers les dones, aquí, s’exerceix a través dels fills i filles, ja sigui amb agressions, segrestos o assassinats… Aquesta violència no està penalitzada, com a tal.
Hi pot haver condemna per l’agressió, l’assassinat…, però no per la violència en si. No hem d’oblidar que el delicte es perpetra amb la intenció buscada de fer mal a les dones, amb l’atrocitat de cometre aquest delicte contra els fills o filles.
Per tant aquesta forma de violència tan terrible, ha de tenir el seu reflex al Codi Penal. Aquesta intencionalitat expressa de fer tant de mal no pot quedar impune com fins ara.
Des d’aquí demanem al Govern de Catalunya que reivindiqui davant del Govern de l’Estat, que aquestes formes de violència masclista que recull la Llei catalana, tinguin el seu trasllat al Codi Penal.
I demanem al Govern de l’Estat Espanyol, la reforma necessària del Codi Penal, que tipifiqui aquestes conductes delictives, per si mateixes i amb cos propi.
