Enguany fa 35 anys que vam començar a caminar, algunes de les fundadores com l’Angelina Hurios, la Montserrat Serrallonga i la Lourdes Argudo continuen actives a l’associació, orgull de companyes!
L’objectiu fonamental de Dones Juristes ha estat sempre la defensa de les dones i aconseguir la igualtat real i efectiva en la legislació i als tribunals, en definitiva com es legisla, com s’interpreten i com s’apliquen les lleis.
Hem treballat molt i molt, de vegades amb problemes i discrepàncies, com no pot ser d’una altra manera, però amb una perspectiva única: els drets de les dones, i trenta-cinc anys després ens sentim raonablement satisfetes de la feina feta.
La nostra trajectòria és paral·lela a la conquesta dels drets de les dones i a la lluita contra les violències masclistes.
El 1989 també va ser l’any que la llei penal contemplà per primer cop a l’estat espanyol les anomenades violències domèstiques, una norma neutra i insuficient que només s’aplicava a les relacions conjugals, però que va iniciar el canvi de paradigma jurídic. Durant aquests anys podríem citar moltes lleis que han contribuït a l’avenç dels nostres drets, a parer nostre les tres lleis més rellevants per la llibertat de les dones han estat la Llei Orgànica 2/2010 de Salut Sexual i Reproductiva i la seva substancial millora per la Llei Orgànica 1/2023. La Llei 13/2005, que va permetre el matrimoni de persones del mateix sexe amb igualtat de drets i dignitat que el matrimoni entre persones de diferent sexe, va ser una gran victòria del col·lectiu LGTBI i, finalment, la llei anomenada “Només sí és sí”, centrada en les violències sexuals i el consentiment de les dones, una conquesta del moviment feminista.
I a l’àmbit de les violències masclistes, no podem deixar passar la Llei Orgànica 27/2003 reguladora de l’ordre de protecció, una peça clau en la protecció de les dones que molts col·lectius feministes portàvem anys reclamant, i la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere que per primer cop a l’estat i a tota Europa establia el terme gènere en un text legal. La llei va tenir la gran virtut de contemplar les violències contra les dones com una categoria diferent de la resta de violències, categoria vinculada al fet de ser dona i explicada pel repartiment inequitatiu dels rols socials i en pautes culturals que afavoreixen les relacions de possessió i domini dels homes sobre les dones.
A Catalunya hem fet lleis pioneres, algunes de les quals hem contribuït en el seu redactat final, bé com a ponents o com a compareixents al Parlament aportant idees que s’han inclòs en les normes. La intervenció més rellevant ha estat la llei de bases de la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Podríem seguir i no parar amb les intervencions parlamentàries per la redacció i promulgació de lleis, en citarem només dos: La llei 17/2020 de la modificació de la llei 5/2008 i la Llei 11/2014 per a garantir el dret de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
L’any 2005, la Generalitat de Catalunya ens va atorgar la Creu de Sant Jordi i ressaltava la prestació d’assistència i serveis jurídics a les dones, el nostre paper tan positiu en el seguiment de la legislació i la jurisprudència que afecta les dones i la lluita per aconseguir la paritat en tots els àmbits socials. Aprofitem per agrair a la nostra companya Àngels Prats, a títol pòstum, el seu treball incansable a l’ombra i la seva contribució per aconseguir aquest guardó.
L’any 2011 vam rebre una menció especial de l’Ajuntament de Barcelona, en els premis 25-N pel nostre projecte “La formació com a eina privilegiada de prevenció” i l’any 2015 també vam rebre una menció honorífica en matèria de Justícia atorgada per la Generalitat de Catalunya.
Tota la legislació és millorable, però tenim les millors lleis del món occidental, tenim un bon Conveni Internacional de lluita contra les violències a les dones, com el d’Istanbul; el problema actual no són les lleis sinó la seva aplicació, el biaix reaccionari de la judicatura i algunes institucions, i les resistències a l’avenç dels drets de les dones. Alguns exemples en són l’aplicació de la falsa SAP, la manca de credibilitat de les dones, la revictimització, fins i tot de vegades el maltractament als tribunals, i la primacia de la paternitat biològica per sobre de la paternitat responsable.
A l’efecte, diverses resolucions de l’ONU i del grup d’expertes de l’informe GREVIO han reclamat a l’estat que es revisin de forma exhaustiva les pràctiques judicials, atès que es continuen concedint visites a pares amb historial de violència masclista i han fet una crida d’atenció sobre l’escassa consciència de la judicatura que l’exercici de la guarda compartida en contextos de violència pot ser un mitjà per exercir violència vicària.
Al nostre parer l’única resposta possible és la força, la lluita feminista, la desconstrucció de l’imaginari patriarcal. Les dones ho hem demostrat al llarg del temps, com ara la Marxa Mundial de Dones de l’any 2000 amb la consigna “dues mil raons per a caminar contra la pobresa i la violència sexista”. A l’estat espanyol el Tren de la Llibertat de 2014 va fer dimitir al llavors ministre de Justícia i que el govern popular deixés caure la proposta reaccionària de modificació de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva. La força de les dones va ser patent en el “Jo sí que et crec” per la sentència de “La Manada” i en el “Me too” internacional de l’any 2018, que ha dinamitat les dinàmiques de poder entre homes i dones.
I per acabar, un agraïment sincer a totes les Presidentes de DJ, a les membres de les diferents Juntes, a les sòcies que han fet possible aquest projecte i a les associacions i companyes del moviment feminista amb les que hem treballat colza a colze per la llibertat i dignitat de les dones.
El nostre passat, present i futur ha estat, és i serà feminista.
