Violència vicària es aquella que els maltractadors exerceixen sobre els fills i filles amb l’objectiu de causar el major dany possible a les seves parelles o ex parelles.
Per Natàlia Santandreu i Marisa Fernández
El divendres 3 de setembre de 2021 va entrar en vigor la Llei 8/2021 de 2 de juny, aprovada pel Congrés dels Diputats el passat 20 de maig i publicada en el BOE el 3 de juny, la qual reforma la legislació civil i processal per a la protecció i suport de les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica.
Dita Llei introdueix importants reformes en matèria de dret de família, i entre moltes altres modificacions, reforma els articles 94, 156 i 96 del Codi Civil. Així, la nova redacció de l’article 94 estableix que:
“No procedirà l’establiment d’un règim de visites i estades, i en cas d’existir es suspendrà, respecte del progenitor que estigui incurs en un procediment penal iniciat per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexual de l’altre cònjuge o els seus fills. Tampoc procedirà quan l’autoritat judicial adverteixi, de les al·legacions de les parts i de les proves practicades, l’existència d’indicis fonamentats de violència domèstica o de gènere. No obstant, l’autoritat judicial podrà establir un règim de visites, comunicació estades en resolució motivada per l’interès superior del menor o en la voluntat, desitjos i preferències del major amb discapacitat necessitat de suport i prèvia avaluació de la situació de la relació paternofilial. No procedirà en cap cas l’establiment d’un règim de visites respecte del progenitor en situació de presó provisional o per sentència ferma, acordada en procediment penals pels delictes previstos en el en el paràgraf anterior”.
I en base el rebombori mediàtic entorn aquesta notícia volem deixar palès que, en primer lloc hem de recordar que a Catalunya tenim un Codi Civil propi, i el dret que han d’aplicar les autoritats judicials en matèria de persona i família i en els casos de ruptura de parella i també en situacions de violència masclista, quan hi ha fills i filles en comú, està recollit en el Codi Civil de Catalunya, és a dir a la Llei 25/2010, de 29 de juliol, i per tant, aquesta reforma no afecta directament a la ciutadania de Catalunya.
D’altra banda, la possibilitat de suspendre i limitar el règim de vistes, estades i comunicació dels progenitors amb els infants en situacions de violència masclista ja es troba prevista a la nostra legislació, per tant, el marc legal vigent actualment -tant a Catalunya com a la resta de l’estat- ja contempla aquesta possibilitat des de les reformes operades l’any 2015 (LO 8/2015 de 22 de juliol i L 4/2015 de 27 d’abril). Això vol dir que a la pràctica, fins ara, ja era possible que l’autoritat judicial pogués aplicar aquesta mesura. Tot i així de les 168.000 denúncies instades per violència masclista l’any 2019 -segons dades del CGPJ-, de les 47.000 ordres de protecció a la dona que es van atorgar, només en un 3% d’aquestes es va suspendre el règim de visites entre infants i progenitors, tot i que, quan s’atorga l’ordre de protecció, és perquè hi ha indicis de violència.
Cal ressaltar que, tot i que, reformes legislatives d’aquest tipus són necessàries i convenients per avançar en la lluita per l’erradicació de la violència masclista i la violència vicària -aquella que els maltractadors exerceixen sobre els fills i filles amb l’objectiu de causar el major dany possible a les seves parelles o ex parelles-(recordem que des de l’any 2013 hi ha hagut 40 assassinats d’infants en mans dels seus pares, i en aquesta xifra no s’ha inclòs l’assassinat a Barcelona el passat 24 d’agost de l’infant de 2 anys), i que, totes les reformes que es facin en aquest sentit no estaran mai de més, la solució passa per l’aplicació de la llei per part de l’autoritat judicial, ja que no s’avança en aquesta direcció.
D’ altra banda també ens preocupa l’opinió pública que està generant aquesta notícia, especialment en alguns grups i col·lectius d’ideologia masclista i misògina amb discursos negacionistes de la violència masclista, que titllen aquesta reforma antidemocràtica i d’abús, i plantegen fins i tot instar una qüestió d’inconstitucionalitat. No podem ser indiferents a la realitat social que vivim, i tot i tenir una de les legislacions més avançades, les xifres de violència masclista i, concretament, de violència vicària, són esgarrifoses.
