Dones Juristes participem en el Parlament de les Dones al Grup 1. Drets Humans de les Dones.
El «Parlament de les Dones» ha estat una iniciativa del Parlament de Catalunya amb la col·laboració del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC) oberta a la participació de les entitats feministes i a dones rellevants de la societat catalana i en què s’han implicat les seixanta diputades actuals. Els objectius de la iniciativa eren estrènyer vincles i fer xarxa entre els col·lectius i les entitats de dones, d’una banda, i les diputades, de l’altra, per consolidar complicitats i mostrar un compromís comú amb relació a la situació de les dones a la societat i facilitar la participació de les entitats de dones en l’agenda política del país, amb propostes i eines que els grups parlamentaris puguin assumir en l’elaboració de les lleis, la reforma de les ja existents i les pràctiques del dia a dia de la institució. La iniciativa s’emmarca en l’impuls de les polítiques d’igualtat que el Parlament promou com una de les prioritats de la legislatura.
Declaració del “Parlament de les Dones”
El Parlament de les dones
L’1 de juliol la cambra va acollir el «ple» del «Parlament de les Dones» coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la IV Conferència Mundial sobre les Dones de Beijing. Un “ple” que va permetre revisar de manera integral els progressos aconseguits i els reptes pendents amb relació a l’aplicació de la Declaració i de la Plataforma d’Acció de Beijing.
La jornada va oferir una fotografia inèdita de l’hemicicle del Parlament, on es prenen decisions de transcendència directa per al país, amb la presència exclusiva de dones, diputades o no, representatives totes de la societat catalana.
Pel que fa a la metodologia de treball, totes les «parlamentàries» participants en la iniciativa s’han distribuït en sis grups de treball, que coincideixen amb els eixos del pla d’acció de la IV Conferència Mundial sobre les Dones de Bejing.
1. Drets humans de les dones
2. Dret a l’educació i la cultura
3. Drets laborals i econòmics
4. Dret a la participació social i política
5. Salut i drets sexuals i reproductius
6. Dret de les dones i nenes a viure lliures de violències masclistes
Cada grup de treball ha estat integrat per dues diputades o representants dels grups i subgrups parlamentaris, dues coordinadores del CNDC i les representants de les entitats dels diversos àmbits, seleccionades pel consell.
Els grups han treballat a partir d’un text proposat pel CNDC, que ha estat la base per consensuar les tres idees principals que s’han incorporat a la Declaració del «Parlament de les Dones».
Sessió plenària del Parlament de les Dones
L’1 de juliol es va fer el «ple». La Mesa del «Parlament de les Dones» era formada per Adriana Delgado Herreros, secretària quarta de la Mesa del Parlament, com a presidenta i una representant de cada grup i subgrup parlamentari: Noemí de la Calle Sifré (Cs), Anna Geli i España (JxCat), Jenn Díaz Ruiz (ERC), Bea Silva Gallardo (PSC-Units per Avançar), Susanna Segovia Sánchez (CatECP), Natàlia Sànchez Dipp (CUP) i Esperanza García González (PPC). Laura Vílchez Sánchez, secretària tercera de la Mesa del Parlament, també formava part de la del «Parlament de les Dones».
Una de les cocoordinadores de cada grup de treball va intervenir en el «ple» per explicar el contingut i les propostes del text del seu grup. Aquests textos van servir de base per treballar la Declaració del «Parlament de les Dones».
Tot seguit, les representants dels grups i subgrups parlamentaris, des de la mesa i seguint l’ordre de menor a major representació, van explicar el seu posicionament sobre la declaració.
Una vegada acabades totes les intervencions, Delgado va llegir la declaració, que va ser aprovada per unanimitat.
El Parlament de Catalunya va assumir i es va fer seva la declaració del «Parlament de les Dones» per acord de tots els grups parlamentaris. El text es va llegir al ple del 24 de juliol com a declaració institucional i es presentarà a les properes cimeres internacionals en què participi el CNDC.
El «Parlament de les Dones» s’inspira en experiències similars d’altres parlaments, com ara el de Portugal –als anys noranta–, el de Sud-àfrica o el de Montenegro, en el qual ja se n’han fet nou edicions.
