Informe Jurídic sobre la Llei 17/2020, de modificació de la Llei 5/2008

Compartim les conclusions de l’informe jurídic de Dones Juristes sobre la llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.

Informe de la llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista.

El 24 d’abril de 2008 es va aprovar la llei 5/2008 pel dret de les dones a erradicar la violència masclista. En aquell moment, quatre anys després de l’aprovació de la Llei Orgànica integral de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (LO 1/2004) i sense l’existència encara de textos tant rellevants com el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència envers la dona i la violència domèstica (Conveni d’Istanbul) o la lleis d’Igualtat catalana (Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes) l’aprovació d’aquesta llei va suposar una fita a nivell d’innovació i reconeixement de drets. La llei 5/2008 es va forjar amb una gran participació del moviment feminista i els col·lectius de dones, fet que va ser molt rellevant pel contingut final de la norma.

Un exemple d’aquesta innovació és que la llei escollís el terme “violència masclista” enlloc d’emprar “violència de gènere” com ho feia la llei integral estatal. La tria d’aquesta terminologia, que va comportar molt de debat, no va ser atzarosa sinó que responia a una clara voluntat de trencar amb l’imaginari col·lectiu, aguditzat potser per la llei estatal en la que la violència contra les dones se circumscrivia només en l’àmbit de la parella, i per trencar amb l’ambigüitat que suposa el terme “violència de gènere”.

El text de 2008 va optar per usar una definició de violències des d’una perspectiva àmplia, incloent-hi la violència econòmica i psicològica. També, amb aquesta intenció d’usar una concepció àmplia del concepte “violència masclista” es va reconèixer, per primera vegada, l’àmbit laboral com a àmbit on es podia exercir, i patir, aquesta violència.

La regulació que ha tingut més impacte en les dones, sense cap mena de dubte, és la creació de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral, que ha suposat la creació per tot el territori de diferents recursos d’atenció integral destinats a les dones que pateixen violències masclistes i els seus fills, facilitant-los accés a diversos recursos tant d’urgència com per a la seva recuperació de manera centralitzada, coordinada i pública.

Una dècada després, en l’avaluació de la llei es van identificar mancances i la necessitat d’ampliació del seu àmbit i les garanties de protecció. S’inicia, doncs, un procés de revisió que, comptant una vegada més amb la participació d’expertes i l‘Informe Jurídic sobre la Llei 17/2020, de 22 de desembre del dret de les dones a erradicar la violència masclista entitats que treballen en l’àmbit de les violències masclistes, ha portat fins a l’aprovació d’aquesta llei.

Conclusions de l’informe jurídic sobre la llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista

• L’aprovació de la Llei 17/2020 ha permès dur a terme una necessària actualització de la Llei 5/2008, després de 12 d’anys des de la seva entrada en vigor, per poder-la adaptar a la situació actual i poder corregir algunes de les mancances detectades.
• En el mateix sentit, l’ampliació del subjecte a les dones, adolescents i nenes transgènere la converteix en una llei més inclusiva i l’ampliació d’àmbits i formes de violència la fa una llei més eficaç per abordar i prevenir la violència masclista.
• La incorporació i regulació amb detall de la violència institucional suposen posar l’enfoc en el bon funcionament de les administracions i una garantia per les dones que pateixen violència en la seva relació amb aquestes.
  
• En l’àmbit de les competències municipals la reforma no ha suposat una modificació significativa però sí que pot contribuir a aclarir com s’han de dur a terme algunes de les obligacions o drets reconeguts.
• Algunes de les mesures, com l’assistència lletrada a comissaria o l’atenció dels fills i filles de les dones que pateixen violència, necessiten de desenvolupament normatiu posterior per poder-se dur a terme. Seria necessari que aquesta regulació es fes en uns terminis curts de temps.
• En alguns aspectes, s’ha perdut l’oportunitat de regular amb detall qüestions que poden generar certa problemàtica en la seva aplicació com per exemple la delimitació de les competències entre els cossos de policia local i de la Generalitat o les competències i àmbits d’actuació dels diferents serveis que integren la XARI.
• La reforma obliga a posar l’accent en la formació del personal de l’administració en general, del que treballa en l’àmbit de la violència, dels cossos i forces de seguretat i de la comunitat educativa, element que pot suposar un pas endavant en l’abordatge i la consciència social entorn les violències masclistes.