PER QUÈ NECESSITEM EL PUNITIVISME PENAL EN EL CAS #JENNIHERMOSO?

Comunicat en referència als fets ocorreguts durant la celebració del Mundial Femení de Futbol i els posteriors en relació a la RFEF

1. La via administrativa de moment, només ha aconseguit aixecar els aplaudiments d’una gran quantitat de palmers eufòrics pro agressor en un auditori ple, al mateix temps que ha entrat en joc el victimisme d’aquest, en un discurs ranci i passat de moda. El qual lluny de rectificar, s’ha mantingut ferm en la seva postura. Per tant, en cap cas s’està obtenint la resposta esperada per una exigent i cansada xarxa feminista que no obté resposta legal, sinó més aviat el contrari, ha tingut lloc una revictimització sense que s’hagi donat cap mena de reparació per a la víctima.
2. El 2n moviment més important a les xarxes socials des del #metoo, ha fet que la jurisdicció penal, faci una interpretació en la qual ens posa a les dones al centre a l’iniciar una demanda d’ofici per la Fiscalia, fet insòlit fins al moment, però totalment positiu, donat que no estem parlant de l’elevació de les penes, sinó simplement d’aplicar la perspectiva de gènere per tal que la nostra llibertat sexual no depengui del que tu entenguis, pensis, o vulguis com a home.
3. A cap altre jugador masculí, se li ha “premiat” amb un petó, i per això no existeixen antecedents semblants. Per tant, no es tracta d’un gest normal, o habitual, sinó d’un comportament sexual no desitjat. Com el del professor que toca a les alumnes la cintura i de pas, tot allò que pot, emmascarat com a simple broma, o en una atmosfera de bon rotllo, com aquella actitud del familiar o conegut que mentre t’abraça, acosta els genitals per mostrar-te el seu amor incondicional, o com la del tocament al cul en passar en una discoteca abarrotada, perquè si, perquè es dóna per fet que no t’ha de molestar, que és un gest insignificant, com moltes altres actituds que no caldrien especificar, perquè haurien d’estar clares a hores d’ara.
4. La conducta la realitza un superior, per tant, és una conducta agreujada, realitzada per un home que no sap diferenciar els seus comportaments impropis, d’un moment d’eufòria. Conducta que fora de l’àmbit penal, s’exigeix, també a qualsevol persona treballadora i que de manera més específica hauria de tenir més incidència amb la ratificació del Conveni de Llibertat Sexual de l’OIT que confiem que ampliï tota la regulació existent, i acabi reforçant aquesta idea en l’àmbit laboral, tot i que de moment, en el cas que ens ocupa haurem d’esperar a veure què passa en el terreny penal o administratiu.
5. No admetrem la utilització de les dones de la teva família, perquè tu, agressor, puguis dur a terme el teu estratègic pla de victimització, al que tan acostumades estem a veure en seu judicial. No són elles les que han de sortir a defensar-te, ets tu qui hauries de saber quines actituds van aparellades al teu càrrec i quines són o poden ser constitutives d’un delicte.
6. Encara que no hi hagi una sentència condemnatòria, estem segures que suposarà un abans i un després en la història del feminisme, perquè hem tocat el futbol que era el seu espai, clarament delimitat i sense ingerències i ja sabem que els espais de poder no se cedeixen sense lluita. Hem de ser conscients que aquest fet implica un pas important per canviar les antigues consideracions que ens mantenien alienes al nostre consentiment.

Que li quedi clar, a tots aquells covards que aplaudeixen, toquen, graven, difonen, que actuen en grup o que pensen que les dones estan aprenent a fer esport. No ens vestim, treballem, mostrem, guanyem, somriem, o bevem, per vosaltres. Ho fem perquè ens dóna la gana, per què tenim dret, encara que no us ho sembli, i no hem d’aguantar les conseqüències perquè #SeAcabó.