Tornem un altre 25 de novembre a reunir-nos, a organitzar-nos, a manifestar-nos i alçar les nostres veu per denunciar les violències masclistes que persistentment patim com a dones. La justícia torna a estar al centre de les reivindicacions feministes.
El missatge és contundent: cal dir prou a les violències masclistes i assenyalar al sistema opressor que sotmet les nostres vides. Un sistema que troba complicitat en l’Estat i les institucions, que no assumeixen la seva responsabilitat i perpetuen les violències sistèmiques i les dinàmiques de poder.
Tenim bones lleis, però no són suficients perquè en la pràctica les reformes legislatives no s’estan consolidant i les dones seguim patint violències masclistes. Les dades són colpidores i reflecteixen la gravetat. Des del 2012, s’han registrat 151 feminicidis a l’estat espanyol. El 65% han estat perpetrats per la parella actual i el 17,8% per exparelles, evidenciant que la violència sovint arriba des del cercle més íntim. Quant a assassinats per violència vicària, 61 menors han estat assassinats des d’aquesta data. El 2024 ha estat l’any amb més feminicidis registrats: 21 feminicidis fins al 18 de novembre.
Enguany, hem sigut testimonis d’un dels casos de violència sexual més dantescos: el cas de Gisèle Pelicot, una dona drogada i iolada unes 200 vegades pel seu marit i per altres homes de la seva localitat, homes amb els quals després es trobava al forn o passejant pel seu poble i tot semblava normal. És aterrador i ens dona una idea de la dimensió de la depredació sexual a les dones. Tota la nostra solidaritat i afecte per la Gisèle, una dona valenta que ha afrontat el seu procés judicial amb una dignitat encomiable i que ens inspira amb el lema “que la vergonya i la por han de canviar de bàndol”.
Contra la complicitat del silenci patriarcal, la paraula de les dones. Trenquem el silenci, sigui amb denúncies judicials o públiques, tant se val, cada dona és lliure de triar la seva manera. És fonamental facilitar canals de denúncia, siguin o no judicials. La pràctica judicial no ajuda les dones, com manifesta el recent informe GREVIO, que exposa l’escassa consciència de la judicatura espanyola sobre l’atribució als pares violents de la custòdia compartida, que relaciona amb l’increment dels assassinats de fills i filles.
L’informe denuncia la persistència de l’ús de la presumpta Síndrome d’Alienació Parental (SAP) atès que tot i les mesures legislatives que prohibeixen el seu ús, s’estan aplicant teories anàlogues que introdueixen la lògica interpretativa de la SAP, tant als jutjats com als Punts de Trobada Familiar.
Les violències masclistes tenen moltes formes i no s’esgoten amb la violència sexual. Cada dia neixen noves formes de violència masclista, com la violència digital que ha augmentat exponencialment en els últims temps, amb l’auge de la tecnologia i afecta, principalment, a les més joves. Necessitem polítiques públiques valentes per abordar amb una perspectiva col·lectiva les violències masclistes en tots els àmbits, en la sanitat, en l’educació, en polítiques d’habitatge, en polítiques d’estrangeria (…), perquè la violència és estructural i no es pot entendre sense incorporar aquesta mirada.
Des de Dones Juristes,
EXIGIM:
- Formació obligatòria amb perspectiva de gènere per a tots els operadors jurídics, garantint una atenció sensible i efectiva a les víctimes i erradicant la violència institucional.
- Recursos suficients per a la prevenció, atenció i protecció de les dones en situació de violència, assegurant-ne l’accés a la justícia i serveis de suport integral.
- Compromís institucional per erradicar les violències que patim les dones.
TRENQUEM EL SILENCI, QUE LA VERGONYA I LA POR CANVIÏN DE BÀNDOL
