Per posar-nos en antecedents:
La nit del 7 de novembre del 2019 va desaparèixer a Manuel (València) una jove anomenada Marta Calvo. La dona havia quedat amb un home per, a canvi d’un preu, mantenir relacions sexuals i consumir cocaïna, el que s’anomena celebrar una “festa blanca”.
Durant la trobada, l’home, tal com era el seu modus operandi, va introduir cocaïna de gran puresa per via vagina i anal a la Marta, contra la seva voluntat i sense el seu consentiment, provocant-li una ràpida sobredosi que la va conduir a la mort. Després de matar-la, la va esquarterar, posant les diverses parts del seu cos en bosses de plàstic i distribuint-les en diferents contenidors de brossa. La mare de la víctima va denunciar la desaparició.
Al cap d’uns dies, l’autor dels fets es va entregar a la policia, al·legant que la mort s’havia produït de manera accidental.
La sentència del Suprem respon al recurs plantejat per les acusacions contra la part dispositiva de la resolució nº 776/2024 dictada pel Tribunal Superior de Justícia valencià, que, igual que el Tribunal del Jurat de l’Audiència Provincial, van imposar una sola pena pels tres assassinats i no va aplicar la pena de presó permanent revisable que sol·licitaven les acusacions per l’assassinat de Marta Calvo, el tercer consumat.
Els punts clau de la sentència nº 4535/2024 (18/09/2024) dictada per la Sala Segona del Tribunal Suprem, composta pels Magistrats Sr. Andrés Martínez Arrieta, Sr. Andrés Palomo, Sr. Pablo Llarena, Sr. Ángel Luis Hurtado i Vicente Magro, ponent de la sentència, són els següents:
- Imposició de la pena de presó permanent revisable al responsable de l’assassinat de Marta Calvo, en considerar-se un “assassí en sèrie”.
La pena de presó permanent revisable es regula a l’article 140 del Codi Penal.
L’apartat segon d’aquest article estableix que: “Al responsable d’assassinat, que hagi sigut condemnat per la mort de més de dues persones se li imposarà la pena de presó permanent revisable.”
La Sala entén que correspon imposar la pena màxima de presó al tercer crim, en els “assassinats en sèrie”, quan en un mateix procés, judici i sentència existeixin dues condemnes prèvies per assassinat.
A més a més, és de destacar que el Tribunal afirma que el precepte no exigeix que les dues condemnes prèvies per assassinat siguin fermes.
- Confirmació de les penes imposades al condemnat per la mort de dues altres joves i l’intent d’assassinat de sis joves més.
El Tribunal Suprem afirma que en els supòsits d’assassinat en sèrie correspon, tal com s’ha assenyalat, la imposició de la pena de presó permanent revisable al tercer assassinat, sempre que hi hagi dues altres condemnes prèvies pel mateix delicte, encara que no siguin fermes, mantenint la resta de delictes i les temptatives d’assassinat la pena que els correspon.
- Aplicació de la circumstancia agreujant de gènere
L’Alt Tribunal aplica l’agreujant de gènere regulada a l’article 22.4 del Codi Penal vigent, al·legant que el condemnat es trobava amb dones que exercien la prostitució i que eren vulnerables.
Argumenta que s’aprecia una clara actuació de sumissió i dominació sobre les víctimes que treballen en un centre de prostitució, que representa una clara desigualtat entre l’home subjecte actiu i la dona víctima que treballa en un centre en el que es facilita a l’actor una posició de dominació mitjançant la contractació per un preu per a la realització de les practiques sexuals provades.
Afegeix: “El recorrent tenia clara la utilització del centre on estaven les víctimes per posicionar-se en una ubicació de clara desigualtat entre el subjecte home i les víctimes, triant la seva condició de dones vulnerables i possibilitant la facilitat de l’abús en la reclamació de conductes sexuals sobre les que tenia un perfecte coneixement de que no plantejarien negatives amb l’ús de la droga, facilitant un escenari de dominació i humiliació de les víctimes.”
- Responsabilitat civil: Condemna de 140.000 com a indemnització pels pares de la víctima
Es tracta, doncs, d’una sentència important en la lluita contra la violència masclista.
