Com antecedents cal assenyalar que la sol·licitant d’empara, impugna, davant del Tribunal Constitucional, tres resolucions: dues dictades en procés d’execució forçosa pel Jutjat de Violència sobre la dona, i una dictada per l’Audiència Provincial de Guipúscoa, en recurs d’apel·lació.
En aquestes resolucions, es requereix una actitud col·laborativa i positiva de la mare en el compliment de l’obligació relativa al règim de visites del pare amb la filla menor, que s’entén, no s’està tenint per part d’aquesta, a causa de la suspensió del règim de visites, acordat pels professionals del PEF, davant la negativa de la menor a continuar assistint a les reunions amb el seu pare.
La recorrent en empara, al·lega, davant del Tribunal Constitucional, la vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva, consagrat a l’article 24 de la carta magna, amb relació al dret a obtenir una resolució fundada en dret i congruent, no arbitrària i que no lesioni el principi iura novit curia; d’altra banda, al·lega la vulneració del principi de legalitat recollit a l’article 25 de la Constitució.
La recorrent entén que les resolucions recorregudes no han tingut en compte la situació de violència de gènere que ha patit.
En els fonaments de dret, El Tribunal Constitucional entén que cap de les resolucions impugnades té en compte en la ponderació d’interessos i drets en joc, els indicis de violència de gènere existents en el cas.
Exposa, que les exigències del dret a la tutela judicial efectiva seran diferents i més estrictes, reforçades, quan, tot i que la resolució judicial no es refereixi directament a la preservació o límits d’un dret fonamental, un d’aquests drets, diferent del recollit a l’article 24 de la Constitució, estigui vinculat, connectat, implicat o quedi afectat per la decisió.
Continua dient, que totes les resolucions impugnades estan connectades o afecten al dret fonamental a la igualtat i a la prohibició de discriminació per raó de sexe, perquè tot el procés judicial es desenvolupa en un context de violència de gènere.
Afirma, que les decisions judicials, no van tenir en compte, efectivament, el context en què es dictaven: la situació de violència de gènere existent i que, per tant, les resolucions no ofereixen la motivació reforçada que exigeix l’article 24 en un context com el del present cas.
Conclou el TC, que requerir judicialment a la progenitora custòdia una actitud afavoridora de la realització del règim de visites establer en el procés de divorci contenciós, o presumir en seu judicial que l’interès superior del menor únicament quedarà preservat en un context en què s’afavoreixin les relacions amb el pare no guardador, contraria el cànon de motivació reforçat que exigeix l’article 24 CE.
El TC, per contra, decideix excloure l’anàlisi de fons la invocació de la recorrent relativa a la vulneració del principi de legalitat de l’article 25 de la Constitució, per falta d’argumentació pròpia en la qual pogués sostenir-se la denúncia de l’eventual violació del dret.
El Tribunal Constitucional, a la part dispositiva, resol la vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva, el restaurament de la recorrent en el seu dret i la nul·litat de les resolucions impugnades, sense, però, que tal declaració tingui efectes retroactius.
