Acte seguit a la seva llibertat s’ha començat a especular sobre les entrevistes que els penats concediran als mitjans de comunicació. Efectivament, el cas de la Manada i les violències sexuals per extensió constitueixen un assumpte d’interès públic i els seus integrants tendeixen a exposar el seu relat i a criticar la sentència i la gestió política del cas. Però els límits a la seva llibertat d’expressió no es podran contemplar com un simple conflicte entre particulars, entre el dret d’hom a expressar-se i el dret d’altri a l’honorabilitat. En aquest cas el prisma va més enllà dels drets honorífics individuals per passar a concebre’s des del deure dels poders públics de prevenir qualsevol violència i discriminació envers les dones.
El Conveni d’Istanbul de 2011 sobre Prevenció i lluita contra la violència envers les dones, vinculant per l’estat espanyol, concep com una forma de violència envers les seves llibertats (Art.3). Aquest, obliga a posar al centre de l’administració de justícia els drets humans de la víctima (Art. 12) i obliga els Jutges a desplegar la diligència deguda les dones el fet d’afligir-los patiment psíquic, coacció o qualsevol forma de restricció de (Art. 5) per protegir la víctima durant totes les fases del procediment (Art. 56), a valorar degudament els riscos envers la víctima (Art. 51) a protegir-les contra qualsevol nou acte de violència i a evitar la seva victimització secundària (Art. 18). També els obliga a adoptar les mesures necessàries per assegurar la protecció de la seva vida privada així com la preservació de la seva imatge i intimitat i que ni ella ni el seu entorn patiran intimidacions ni represalies de cap tipus (Art. 56). Aquesta no és només una obligació internacional sinó que la nostra Llei de l’Estatut de la Víctima de 2015 també obliga els jutges durant tot el procediment (Art. 3) a assegurar la protecció de la seva integritat física i psíquica, la seva llibertat i seguretat, així com la seva dignitat i intimitat, evitant el risc de victimització secundària (Art. 19).
Aquestes explícites obligacions converteixen els magistrats de l’Audiència Provincial de Navarra en garants del benestar de la perjudicada i per tant en responsables dels danys directe o indirectes que els penats puguin causar als seus drets. Més enllà de la protecció derivada de la condició de perjudicada en un procediment judicial, el que expressin els integrants de la Manada podrien constituir nous delictes d’incitació a la discriminació, d’injúries o calúmnies o noves infraccions de la llei civil de tutela dels drets honorífics.
Els mitjans de comunicació també tindran la seva quota de responsabilitat. Tant la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere (Art. 13 i14)obliguen al fet que la difusió d’informacions relatives a les violències envers les dones es faci garantint la defensa dels drets humans, la llibertat i dignitat de les dones. La més recent Llei Orgànica 3/2007 per la Igualtat Efectiva entre Dones i Homes, també obliga als mitjans de comunicació tant públics com privats a respectar la igualtat entre homes i dones, evitant qualsevol discriminació (Art. 39). El propi sector audiovisual, en la seva Llei 7/2010 General de la Comunicació Audiovisual contempla com a infracció molt greu l’emissió de continguts que incitin a la discriminació per raons de gènere i no sigui respectuosa amb la dignitat humana i els valors constitucionals, en especial l’eradicació de la desigualtat de les dones (Art. 4 i 57). Pel que fa als continguts digitals, la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic, estableix el règim dels prestadors de serveis i preveu la possibilitat de restringir la prestació de serveis en el cas que els continguts no respectin la dignitat de la persona i el principi de no discriminació per raons de sexe (Art. 8).
En cas d’excés en els límits a la llibertat d’expressió dels integrats de la Manada i dels mitjans que els hi donin cobertura, a banda del previsible rebuig social massiu, veurem si els magistrats es faran càrrec de les conseqüències derivades de la temerària resolució que han dictat.
